"ENCOLOMAR"

...una vegada més comprovant el significat de l'expressió "encolomar el mort a un altre".

Perquè hi ha qui es compromet a fer feines que no li ve gens de gust fer?

Jo tinc la resposta: sap que les acabarà adjudicant a un altre "pringat" que les haurà de fer sense potser tenir-ne ni ídea, només perquè tothom està de vacances i et toca fer de "puta i de Ramoneta".

I aquí estic, morta de calor , amb ganes de mossegar,desesperada per fer vacances i tornant a escriure un post per desfogar-me una mica de la tarda rabiosa que estic passant!

PD:La tasca que m'han encolomat ja la he fet però espero que alguna ànima caritativa demà m'ajudi a millorar-la, per estalviar-me de repetir-la de nou!

Gràcies

PROU BLOG?

Ja està! no tinc mesura...ara m'he adonat que estic fent-ne un gra massa del blog. No diré que hi estic enganxada perquè crec que no he arribat a aquest punt, però m'anirà bé agafar-me uns dies de descans i reflexió.

No m'agrada estar pendent de si la gent el llegeix o si em fa comentaris, fer "curses" amb els coneguts per veure qui té més visites, pensar que no em diuen res perquè potser escric posts avorrits...

També m'he adonat que m'assabento de com estan o què fan alguns amics a través del seu blog quan seria més divertit que m'ho expliquessin fent un cafè.

Doncs ara durant uns dies descansaré de mirar el meu blog i els dels meus amics!

Vinga a veure quants dies d'abstinència puc aguantar?

Molts petons a tots!

No sóc jo,però m'ha passat alguna vegada...

...serà per això que el veí es passa la tarda mirant per la finestra?

Bye Bye....

...vacances amb les amigues!

Després de no sé quants estius ara acabo de deixar la calculadora i adonar-me'n que aquest no puc marxar de viatge amb les "nenes" com cada any!snifffff.
Els hi acabo d'escriure un mail perquè en aquest moment estic tova per trucar-les directament:(

Clar , per algú que acaba d'anar a viure sola, amoblar mínimament un piset, matricular-se a la UOC i pagar el planxista ...és difícil poder marxar a fer el turista en ple mes d'agost que els preus estan com estan!(s'han d'acceptar les limitacions).

Per animar-me una mica ja he anat pensant en diverses alternatives:anar a gorrejar uns quants dies a casa els parents que visquin més lluny, buscar alguns dies d'oferta al setembre si és possible,ect...

Però de totes maneres en pensar que no podré anar amb les meves compis sento una mica de recança..ai si hagués estat més previsora! (ho dic jo abans que algú se li acudeixi dir-m'ho)

Nenes us trobaré a faltar!

Per primera vegada...

...tinc un llit "gran" per a mi sola!

Després que els transportistes s'hagin passat una hora buscant el meu pis ha arribat la meva nova habitació. I sí, per primera vegada dormiré soleta en aquest llit tan xulo.

Potser sembla una tonteria però fins ara o havia viscut en parella o compartint pis i dormia en el que semblava una capsa de sabates ;P

Bé, no descarto compartir-lo de tant en tant si em fan alguna proposta prou temptadora però de moment, ara estic apunt d'anar a dormir i ,per primera vegada ,donar un parell de voltes sense caure de cul a terra ;p

Bona nit!

Tour a Girona.Per fi poso les fotos!

Experiments!!

Prou!

He estat pensant mentre anava cap a la feina , amb els ulls encara plens de lleganyes i la marca del llençol a la galta, i he decidit que vull aprendre a cuinar!

A veure , jo sé coure els aliments de manera que siguin comestibles, i això em proporciona una alimentació prou variada i equil.librada, crec.

Però convertir això amb un plat el.laborat i que te'n puguis llepar els dits ja és una altra cosa...

Per tant he decidit que comença el meu període d'aprenentatge:"val més tard que mai"!

Ja sé que fins ara m'ha fet mandra perquè no tinc a ningú a casa que se'n pugui beneficiar i clar jo prou que seria capaç de engolir una cassola de macarrons soleta però em sembla que no és el que em convé, i m'he preguntat: i si tinc nebots?...que almenys puguin fruir dels canalons de la tieta!

Apa ara m'hi poso!

Fràgil

Aquell matí es va llevar molt d’hora, el despertador només havia servit per martiritzar-la un xic més amb el seu “tic tac” durant tota la nit. No es va sorprendre, sempre que dormia en aquella maleïda ciutat li passava el mateix. Per més temps que es passés fora , en qualsevol altra banda del món, tornava i es sentia igual: fràgil com una nina .

No sabia quan, però apareixerien els records o la gent que protagonitzaven els seus malsons i es tornaria a sentir feta miques.

Participació en el 116è concurs literari del bloc de Jesús Tibau.

Perquè em costa tant ....

....dir t'estimo?

És una pregunta retòrica perquè ja en sé la resposta o la intueixo.Però avui m'ha passat una cosa que de sobte me n'ha fet ser-ne conscient una vegada més.

Estava a la feina (per qui no ho sap cal dir que treballo en un lloc una mica "especial") i una noia m'ha dit:

-Susanna, t'estimo molt!

Jo li dic:

-Ai que bé!-I ella se'm queda mirant com si esperés i llavors sí que he reaccionat:

-Jo també t'estimo encara que a vegades em facis enfadar,dona!

Tant que m'agrada sentir-ho i el que em costa expersar el que sento amb paraules!

Apa,una abraçada a tots/es!

Quins ous!

Sí, sí ous, mitja dotzena d'ous!!!Són la meva aportació a la bona convivència veïnal....

Ahir vaig arribar a casa, cansada, empatxada i acalorada!Tenia un munt de cartró i paper per llençar al contenidor i jo que em dirigeixo cap a baix ben carregada i pensant en les musaranyes!

Em trobo a la veïna del replà que estava apunt d’entrar però també una mica despistada mirant qui passava pel carrer.Jo, tan xula que ni espero que entri i tanco la porta. Quan ella truca el timbre perquè l’obrin em giro i crido:-Ja t’obro!!!!

Res, que la vaig espantar i la mitja dotzena d'ous que portava la senyora en una bosseta a “can pistraus”!Va anar deixant rastre de clara d’ou fins a casa seva!

Quina vergonya ja veig que em guanyaré la simpatia del veïnat!