Autosatisfacció

Dimarts, 23h

Ja sé que molt normal no és que et vingui la “xixa“ de muntar un moble a aquestes hores!Però feia estona que em mirava la capsa pensant: “no el puc deixar gaires dies més així!a més en un moment estaré”.

Jaja! el moment convertit en no sé quanta estona (no ho posaré per evitar comentaris irònics!), cargols que no troben el forat a on han d’entrar (estava apunt de posar-m’hi a cops de martell), postures gairebé de ioga per no haver de moure gaire el moble, algun cop de fusta al dit gros del peu…i voilà!Ja tinc un moblet amb prestatges pel lavabo.

Després em vaig estar una bona estoneta asseguda a la tassa del WC contemplant la meva obra!que bé que queda!imagineu-vos si l’arribo a construir jo soleta,encara ara me l’estaria mirant!

Res , tonteries, i a sobre ara estic cruixida per culpa de les posturetes que vaig fer per collar cargols!jijijij

90 Anys!

"Asana és l'art de col•locar el cos com a totalitat en una actitud física, mental i espiritual."
B.K.S. Iyengar

Fragment de l’article de Jordi Martí (professor d’aquesta disciplina) a la revista Cuerpo y Mente sobre la cel·lebració de l’aniversari de B.K.S Iyengar:

“B.K.S. Iyengar, creador del método de enseñanza de yoga que lleva su nombre y autor de algunos de los libros que más han difundido esta disciplina en Occidente, cumplió el pasado 14 de diciembre 90 años. Lo celebramos con él en Pune, cerca de Bombay, donde hace años fundó el Ramamani Iyengar Memorial Yoga Institute, la prestigiosa escuela de yoga donde aún hoy enseña y practica. Además de sus alumnos locales, asistimos cerca de un millar de practicantes y profesores llegados de todas partes del mundo.”


He intentat posar fotografies de postures de ioga que jo també puc fer perquè si veiéssiu el que és capaç de fer la gent que ha assolit més control de la ment i el cos !és una passada!

Somnis!!

“És durant les fases REM quan se somnia. Per tant se somnia de quatre a cinc vegades cada nit. Sembla que és més fàcil recordar un somni si la persona es desperta enmig d'una fase REM o immediatament després. Per recordar-los tots seria necessari despertar-se quatre o cinc vegades cada nit en el període de fase REM.”
Bé tot això segons la Viqui (wikipèdia).;P

A mi no sé què em passa però recordo molt els somnis i a més hi ha alguns temes que són els meus “preferits”: perdre avions quan estic a punt d’anar de viatge, les maletes, la gent s’oblida de mi i marxen...i un altre és que necessito parlar amb algú i els telèfons no funcionen , les tecles es trenquen, enlloc de números em surt un joc de “marcianitos”!!!!

A vosaltres també us passa???o cal que demani ajuda a un professional de l’interpretació dels somnis?jeje.
De moment ho miraré per aquest món virtual de veracitat contrastada :)

Aniversari!!

Tot i que aquest any pensar que en faig “trenta bastants” m’està afectant més que altres vegades...m’agrada cel•lebrar el meu aniversari!

El perquè?... la veritat és que no m’ho havia plantejat fins ara .Ha coincidit que algunes persones que em són properes m’han recordat que no els agrada fer res especial aquest dia i jo m’he preguntat :i jo què hi trobo?perquè hi dono importància?

Doncs, el primer que m’ha vingut al cap és que a mi m’il•lusiona que la gent es recordi de mi i d’alguna manera em demostri que m’aprecia; ni que sigui desconnectant un moment de la rutina diària per enviar-me un “felicitats!”.

Hi ha qui em replica dient que quan algú t’importa no cal que sigui el seu aniversari per demostrar-li. Però jo penso, perquè a mi em passa, que a vegades, pel ritme del dia a dia , per la inèrcia que ens porta a fer just el que toca i prou...necessitem un toc que ens faci aturar-nos un moment i pensar en algú i aquell dia dedicar-li uns instants, un regal , unes hores...el que calgui!I per a mi és d’això del que serveix un aniversari, el Nadal, Sant Jordi...i si tenim algú que no necessita aquestes dates per demostrar el que sent per nosaltres millor ,que millor!!!!

I bé , si hi ha persones, com jo, que els costa un xic expressar el que senten, aquests dies "excusa" ens van de conya!:P

Com carregar piles quan penses que ja s'han acabat.

Avui no tinc ganes de deixar anar un "rollo" sobre el ioga Yengar, que practico des de fa uns nou anys, i les seves excel·lències.

Només dir que realment et torna a omplir d'energia quan et penses que això és impossible!

JUNTES!

Surto de treballar, com sempre, ja fa estona que penso en tu!

Em posaré pantalons curts. Una cua, els cabells em fan nosa. Fa calor. Cap al centre... pedalades que no s’acaben, m’agrada allargar aquests moments, ja ho saps.

Et quedes un moment sola?Carregada de verdureta, et fa res? que maca estàs!

Tornem cap a casa… poc a poc. Ens ho passem bé juntes, no?

Vacances!!!

Vull que arribin les vacances!!!Agafar la maleta ,les amigues o una bona companyia com elles i ...fotografiar coses "rares" com la porta de l'hotel de Praga en el que vam estar l'agost passat.

De fet em sembla que he agafat afició a fotografiar allotjaments originals, que ens costa ben poc anar-hi a "petar"!:P

Els homes que no estimaven les dones

Han passat uns quants mesos des que una amiga meva em comentava que estava llegint la trilogia Millenium fins ara que jo estic, tot just, a la meitat d' "Els homes que no estimaven les dones".

Us he de dir que m'està "enganxant" bastant i em sap greu no haver-lo començat abans perquè també voldria veure la pel·li i molt millor al cinema que a casa en DVD.

De moment el llibre el recomano a qui li agradin les novel·les d'intriga!

Res més,no m'allargo gaire perquè he vist, navegant pel món virtual, que hi ha un piló de ressenyes referents a aquest llibre però tenia ganes de comentar-ne alguna cosa.

Que ningú m'expliqui el final!ja avisaré quan l'hagi acabat!

Bellesa per compartir

Una passada de planxa i llestos!!!

Aquest és el meu tema d'aquests últims dies!Per si no tenia gaire feina i la crisi no m'afectava prou.."bonyego" nou al cotxe!

El planxista es deu haver fregat les mans de valent amb l'estropici!Canvi de capó i reparació dels laterals, que no em perdonen que guardi el cotxe en un pàrking on en prou feines hi cap i que a més s'hi accedeix a través d'un ascensor que sembla una capça de llumins(això ho hauré de deixar pel mes de juliol que també canviaré d'aparcament)!.

Bé, de tota manera cal dir que el meu n'ha sortit més ben parat que el de la foto, ara , la factura no té desperdici!

La propera vegada potser n'hauré après!

Enganxats al telèfon?

Situació:estic sola a casa,un moment d'avorriment, a la tele no hi ha res que valgui la pena...ja sé què faré!truco a un amic per veure com està!...silenci a l'altra banda de la línia!quin pal,tinc ganes de xerrar i aquestes no són hores d'agafar cotxe i anar a veure'l!

Com podiem sobreviure abans de tenir telèfon?jo recordo quan a casa encara no n'hi havia i crec que estàvem més tranquils, encara que ara això sembli un contrasentit, quan no el tenim, no funciona o no ens contesten ens preocupem.

I la situació encara s'ha fet més exagerada ara amb els mòbils. Per alguns de nosaltres, jo inclosa, s'ha convertit en un apèndix més del nostre cos.Això vol dir que se'ns fa impensable no localitzar a algú perquè tothom l'hauria de portar penjat al coll com a mínim!jejeje

En resum, una cosa més que hauré de proposar-me és prescindir una mica d'aquest aparell que em té el cor robat!jijiji

Plou.

Està plovent,surto al balcó i enflairo l'olor del terra mullat...m'encanta!

Avui m'he quedat tot el dia al pis nou.Ara són cap a les 5 de la tarda i de sobte mentre miro per la finestra i veig els carrers buits m'arriba un pensament ,com un flaix,...tindrà raó la meva mare?em sentiré sola?Fa molt temps que vaig passant d'un lloc a l'altre però amb companyia.Primer la parella, després torna a casa els pares,pis compartit amb una amiga...I ara sentia la necessitat d'un canvi, i em fa molta il·lusió però...necessito una mica de temps per fer-me meu aquest lloc,"todo se hará" que diuen...

A veuré si ja surt el sol...?mmmm...sí.