Per a mi és un tema que dóna molt de si, vaja que té "xixa" l'assumpte, i no ho dic sense coneixement de causa...
Per tant, fa dies que hi dono voltes, vull reordenar les meves ídees i escriure un post sobre el canvi del tòpic :"l'amor és com la grip, comença al carrer i acaba al llit" perquè ara de tant en tant l'amor comença al ciberespai!
Vaja MINNIE,sembla que has tornat del casament amb ganes de fer-te preguntes profundes,no si al final en Doraemon tenia raó,els casaments no hi ha qui els aguanti,et pots trastocar i
ResponEliminatot!!!...reordena,reordena...
Jo per aportar alguna cosa a la reflexió del post i per la meva experiència et diré una cosa i només la diré un cop:si però no.
salut
Amor a la xarxa? Et recomano el llibre "Contra el vent del Nord" de Daniel Glattauer. Boníssim i fàcil de llegir.
ResponEliminaJa he llegit que vas arribar amb mal de peus i empatxada del bodorrio. Imagina't com haguessis tornat del casament d'en Guillem i la Kate...
Salut
Gràcies Boni la teva aportació ha estat molt útil per reordenar les meves ídees respecte al posterior post (;P)...o sigui que tu series més de mantenir el que seria la manera tradicional de conèixer gent, no?
ResponEliminaGaia,he llegit aquest llibre i fins i tot la segona part ,"Cada siete olas", i de veritat que em va agradar molt perquè realment analitza bé com es poden arribar a sentir dues persones que tenen una relació d'amistat per la xarxa.Brutal, i ideal per encetar un altre tema de debat molt interessant en el que no entraré ara...;P
Jo amb aquestes coses sóc molt tradicional.
ResponEliminaA més crec amb l'enamorament sobtat i per la xarxa és impossible de que es doni.
Bona nit
Perquè els temps canvien i les maneres també ...
ResponEliminaSí, Gaia?
ResponEliminadoncs jo penso que sí, és possible patir el clàssic "fletxassu" a través de la xarxa, però també admeto que és més difícil que la fletxa del Cupido travessi la pantalla i potser fins i tot que encerti la tirada...!
Com diu la yraya,els temps canvien, no és millor ni pitjor,és diferent!