L’amor que se t’escapa com confessar un regal d’aniversari,
com la suor a l’estiu encara que la vulguis dissimular,
com la lluentor dels ulls que no pots tapar ni amb ulleres de sol.
Ser l’iman cap al que van les teves mans sense que ni te n’adonis,
el cos que sempre tinguis ganes d’abraçar,
la companyia que sempre et vingui de gust,
i la calor que desitgis a l’hivern.
La guspira que et recordi que t’agrada estar viu!
Una carícia, una mirada, aquell somriure recomfortant,...;)
ResponEliminaUi ui ui! Que romanticona! Com és nota que estem a la primavera! Je je je
ResponEliminaJejeje!Ja veus Gaia i hi ha dies que més que d'altres depèn de com bufa el vent i com llueix el sol....:)
ResponElimina