dijous, 29 de maig de 2014

CANVI DE PROFESSIÓ





Intentant rememorar vells temps, quan una servidora alternava els estudis amb el noble ofici de dependenta de fleca/pastisseria, em vaig presentar a una entrevista per a treballar a Santa Gloria , una fleca /”espai de degustació” molt nostrada de Barcelona i que obria una franquícia a Vic.

I quina va ser la meva sorpresa en saber que, després de l’entrevista on vaig explicar llargament la meva experiència i habilitats en el tracte amb la clientela d’una botiga, em truquen per proposar-me d’ocupar el lloc de ....brioxera!!! o sigui, dins l’obrador com a encarregada de manipular els nostres productes fins a convertir-los en una delícia capaç de transportar els nostres apreciats clients a la Glòria !

Per tant, heus aquí la psicòloga transmutada en “brioixera” practicant les meves grans habilitats socials, la meva empatia , actitud d’escolta activa, ect...amb els croisants , coques, ensaïmades....tots ells molt contents de treballar amb mi!

BENVINGUTS AL SANTA GLÒRIA!

dimarts, 18 de març de 2014

En breu, estrena d'una nova pel.lícula!







I com que "no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat" de moment només poso una foto i deixo per d'aquí a uns dies la resta de la història.....

dimecres, 26 de febrer de 2014

EN UN RACONET DEL COR



A vegades passa que voldries guardar els records en un calaix del cor, i que no s’esborressin, i que quan tot et semblés gris els poguessis remirar i sentir que valen la pena els moments durs si permeten que algú aparegui de sobte en el teu camí i les seves paraules et reescalfin el cor....


Aquest estiu i una feina que semblava poc recompensada m’han obert les portes a les vides de gent tan especial que vull reescriure el que he viscut per no oblidar-los mai.

I aquí em teniu, davant d’un full en blanc, intentant immortalitzar el record de les llars dels cuidadors de gent especial, amb necessitats especials i tots amb un gran cor que m’han ensenyat més del que mai jo no els hauria pogut transmetre ...no us oblidaré mai!

...i no patiu que el que escric ho guardaré per mi i sota pany i clau!

dimecres, 5 de febrer de 2014

INTENTANT NO AFOGAR-SE EN LA FRUSTRACIÓ


Dos anys!...ja fa concretament 23 mesos que busco una feina estable...bé si més no que em permeti sobreviure pagant unes despeses mínimes i poca cosa més. Doncs res de res d'aquí a 1 mes s'acaba la prestació i potser amb la cua entre cames cap a casa els papis s'ha dit! no està malament no?? En fi sort que hem après a nadar sota l'aigua i portem una bomboneta d'oxigen a l'esquena....