Sé que la parauleta no existeix i a més és lletja i de mal dir!Però quan t'has d'organitzar de nou després de vacances , d'haver canviat de ciutat o sigui que no saps encara on anar a ioga, on anar a comprar-te els llibres que necessites per les assignatures de la UOC...pos mira , se m'ha acudit que m'estic rereorganitzant.
Em costa i em fa una mica de mandra però piano , piano...entre els deures,la feina,fer de "maruja",decidir si m'apunto a la piscina...endavant, com diuen les meves amigues:na fent , na fent!
PD:un post una mica fluix, per no dir molt, però no volia estar més dies sense donar senyals de vida!
PPD:Ostres Rateta Miquey, ara m'he adonat que aquest s'assembla al teu post!Uix de veritat que m'ha sortit espontàniament!
ai ai ai els llibres de la UOC ... rereorganització!! ja ho dius bé tu :P
ResponEliminaDoncs me'n alegro de que tornis a la blogosfera. Ja et trobàvem a faltar!
ResponEliminaReferent a la rereorganització es durilla però piano piano anderai lontano je je je
Salut
je je veig que sabeu de què estic parlant,oi?
ResponEliminaaquesta paraula em recorda aquell acudit que ... salut
ResponEliminacarai mossèn,quin acudit vols dir?Perdona però és que jo a vegades sembla que baixo de la "parra"
ResponEliminaOstres Minnie si que estás atrafagada!! Però, segur que tot porta el seu temps! Jo també sóc de les que pensa que a poc a poc tot es va posant al seu lloc i un es va trobant... :)
ResponElimina