La primera vegada que vaig a un recital de poesia de l'Anna.Quan va començar vaig tancar els ulls i vaig fruir mentre la seva veu acaronava les nostres orelles.Semblava que estava escoltant una veu desconeguda i em va encantar.
Anna, ahir vaig ensenyar a un amic del ciberespai (;P) un dels teus poemes de "Magnòlia en mà" i va dir-me que podria ser la lletra d'una cançó,curiós,no? jo divendres també ho vaig pensar.
Em deixes que transcrigui aquí un dels teus poemes?espero que sí perquè ja ho he fet;P!
en ciutats ocasionals
esgarrapes finestres
com escrivint deliris en veu baixa,absent.
i de sobte sents que tot lo essencial
està contingut aquí,
en aquests minúsculs detalls,
en les accions més discretes explicades subtilment.
però com explicar-les,
com escopir sense paraules,
urgències de matinada,com?
urgències que s'escapen de la percepció.
urgències invisibles
com escopir-les
sense paraules
PD:A partir d'ara deixaré que sigui la mosca qui decideixi on posar els punts,jo també!
Amics poetes, veus està bé això, més íntim, més personal,... A provar-ho dona! Sigui o no amb l'ajut de les mosques...
ResponElimina