...no vull que siguin com aquest!
És curiós com amb el pas del temps va canviant la meva manera de viure i percebre els diumenges.Passo d'odiar-los a considerar-los el millor dia de la setmana depenent del moment vital en què em trobi ;p
De petita sí que recordo la irritació que sentia a mesura que passava el dia, volia dir que s'acostava el dilluns i haver anar a l'escola.Després d'adolescent recordo exprémer la tarda amb la colla xerrant i xerrant anant a casa a sopar el més tard possible.També recordo una temporada en què vivia molt malament començar la setmana i haver d'anar a treballar. Fins que, deduint que el dilluns no en tenia cap culpa, vaig canviar de feina...Pot ser que durant un temps visqués aquest dia com el "dels enamorats" , llavors el diumenge canvià de nom i ja no era diumenge, era "amor";P
I ara...ara potser cal trobar-li un nou sentit i que els que resten no siguin com aquest!
Són macos els diumenges. O és el típic dia d'excursioneta i picnic... o tot el contrari, manta i peli.
ResponEliminaTotes les dues propostes són bones.
Mira, a mi els diumenges no m'han agradat mai. M'encanten els divendres i els dissabtes (sempre i quan no em toqui treballar, je je)
ResponEliminaA mi m'agrada especialment el diumenge, és com qui diu el dia de conciliació amb mi mateixa, m'agrada prendrem els matins tranquilament, a casa o a la muntanya, sol ser un dia familiar per a mi... i els vespres els assaborejo, els allaaargo... Dir que odío els dilluns (i la feina no en té cap culpa 'pobreta'... és tot plegat!).
ResponEliminaAlmenys, els diumenges són millors que els dies laborables. Quan arriba l'hora de sopar és allò de: "Va, tornem a començar!".
ResponEliminaJeje, ja ho diuen que "para gustos los colores",oi?
ResponEliminaMinnie... jo també els odio... serà cosa de raTetes???
ResponElimina...te he de confesar una cosa, ODIO los domingos, pero me viene desde muy atrás.
ResponElimina