JOAN MARGARIT A OLOT

ELS ULLS DEL RETROVISOR

Ja estem acostumats els dos, Joana,
que aquesta lentitud,
quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,
desperti les botzines i el seu insult abstracte.
Em fa feliç la teva companyia
i el somriure d'un cos que està molt lluny
del que sempre s'ha dit de la bellesa,
la penosa bellesa, tan distant.
L'he canviat per la seducció
de la tendresa que il•lumina
el buit deixat per la raó al teu rostre.
I, quan em miro en el retrovisor,
no veig uns ulls senzills de reconèixer,
perquè hi brilla l'amor que hi han deixat
tantes mirades, i la llum, i l'ombra
del que he vist, i la pau que reflecteix
la teva lentitud, que és dins de mi.
És tan gran la riquesa que no sembla
que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.

Joan Margarit

No en sé prou, no puc fer una crítica, ni de la persona ni de l'obra, només em resta descriure les sensacions viscudes.A mesura que els poemes ,llegits pel mateix Joan, omplien la sala, callaven les veus, s'escalfaven les ànimes , una mà inexistent oprimia suament els cors i s'humitejaven els ulls, almenys els meus...

Música pel cor.