 |
Els quaranta anys em van arribar a Vic, on em va dur el cor ja fa un temps, i jo decidida a fer balanç en el que podria ser la meitat de la meva vida (tant de bo!)...
I tant que he hagut de fer balanç! "borrón y cuenta nueva" he fet!
"Retallada" de la feina ( la tisorada la he rebut directament jo, no el meu sou), per sort cobrant de l'atur, buscant i per ara no trobant..
Segueixo a "La ciutat dels Sants", sense que quedi ni rastre d'aquell amor/amic per qui vaig desplegar les ales; estudiant des de casa una carrera (perdó un grau!) que no sé si tindré paciència d'acabar i amb la família a una punta del nostre petit país i ,ara, l'amor a l'altre ( no sé si des d'Olot es veuen els campanars de Lleida)!
Bé, em continuo sentint a la deriva, a la mercè del vent, de circumstàncies no buscades... algunes bones, altres menys i esperant trobar un timó on agafar-me i posar-lo rumb a alguna banda....
Déu n'hi do nena. Hi ha moments en què una ha de fluir, perquè sinó ... uf! Ànims!
ResponEliminaGràcies Clidice...a veure si aconsegueixo fluir!
ResponEliminaNo t'atabalis, tot a poc a poc s'haurà d'anar col · locant al seu lloc, això no puc durar molt més.
ResponEliminauna abraçada
Gràcies yraya,piano piano,tens raó!
ResponEliminaUna abraçada
Jo crec que una part del camí el dibuixes tu però l'altre el dibuixa el destí, i sembla que aquest últimament no s'està portant gaire bé...
ResponEliminaSegueix sent tu, perquè tens els recursos per sortir-te'n, ara només falta que passi una mica tot aquest "xaparrón".
Ànims, perquè tu sí que vales!!
Gràcies anònim/a!
ResponEliminanu sé si valgo, però de totes maneres el xaparrón suposo que passarà!
avui per curiositat he tornat entrar al teu blog. Hi ha moments que et trobes en mig d'unes crüilles que no saps com hi has anat a parar. Espero que amb aquest any hagis trobat o reconduit la teva vida cap allà on et fa sentir bé. Hauriem de fer un club de conversa, en el qual hi hagués algú que sapigues escriure, perquè de ben segur sorgirien històries i fets que superen la ficció. No et conec però en aquest moment em sento a la teva pell.
ResponEliminaBones de nou Bet!
ResponEliminaDoncs la veritat és que no estic gaire més centrada que quan vaig escriure el blog...potser agafant una mica més el timó però conduint a batzegades!
Una abraçada