dimecres, 26 de febrer del 2014

EN UN RACONET DEL COR



A vegades passa que voldries guardar els records en un calaix del cor, i que no s’esborressin, i que quan tot et semblés gris els poguessis remirar i sentir que valen la pena els moments durs si permeten que algú aparegui de sobte en el teu camí i les seves paraules et reescalfin el cor....


Aquest estiu i una feina que semblava poc recompensada m’han obert les portes a les vides de gent tan especial que vull reescriure el que he viscut per no oblidar-los mai.

I aquí em teniu, davant d’un full en blanc, intentant immortalitzar el record de les llars dels cuidadors de gent especial, amb necessitats especials i tots amb un gran cor que m’han ensenyat més del que mai jo no els hauria pogut transmetre ...no us oblidaré mai!

...i no patiu que el que escric ho guardaré per mi i sota pany i clau!

3 comentaris:

  1. i serà escrit amb un cor ben gran!

    ResponElimina
  2. gràcies anònim! i ara m'he adonat que he repetit "cor" unes quantes vegades!

    ResponElimina
  3. Com t'entenc, al matí treball tres hores acompanyant nois amb paràlisi cerebral, per a mi aquestes hores són les més gratificants del dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina