Prou!
He estat pensant mentre anava cap a la feina , amb els ulls encara plens de lleganyes i la marca del llençol a la galta, i he decidit que vull aprendre a cuinar!
A veure , jo sé coure els aliments de manera que siguin comestibles, i això em proporciona una alimentació prou variada i equil.librada, crec.
Però convertir això amb un plat el.laborat i que te'n puguis llepar els dits ja és una altra cosa...
Per tant he decidit que comença el meu període d'aprenentatge:"val més tard que mai"!
Ja sé que fins ara m'ha fet mandra perquè no tinc a ningú a casa que se'n pugui beneficiar i clar jo prou que seria capaç de engolir una cassola de macarrons soleta però em sembla que no és el que em convé, i m'he preguntat: i si tinc nebots?...que almenys puguin fruir dels canalons de la tieta!
Apa ara m'hi poso!
Això de cuinar, és més complicat pensar-ho que fer-ho. No cal que cada dia el·laboris un plat com el del Bulli, però segur que te'n surts de coure pasta, arròs o verdura...
ResponEliminaJo el que faig moltes vegades és tirar de llibre de cuina: per les mesures, ingredients i procediments; i t'he de dir que és molt divertit!!!
No cal saber-s'ho tot de memòria, que per això ja estan les àvies.
Ja ens informaràs dels resultats, valen?
jejeje!de coure pasta arròs i verdura encara!Us mantindré informats,ja riurem!
ResponEliminaUna "noia" de la teva edat i encara no has après a cuinar?valga'm Déu així no et casarem mai!jeje
ResponElimina(una amiga)
Mmmm... canalons! Només d pensar-hi ja em ve salivera!!! Quan hagis provat la recepta i necessites a algú de "conillet d'indies", a mi m'encantaria provar-los!!!!
ResponEliminaSi vols llibres de receptes avisa, jo en tinc molts, però encara no els he estrenat. Ji ji ji
Estimada amiga:
ResponEliminaem sembla que, parlant precissament de cuina, c ja se m'ha passat una miqueta l'arròs "para estos menesteres"!JUJUJU
Neza,estic el.laborant una carta perquè els meus conillets d'indies feu una mica de cata dels meus "experiments"
ResponEliminaDe tota manera si vols et podem inscriure, com qui no vol la cosa, en un curset de cuina (encara que peculiar, interessant) i ben apropet!!! Je,je,...
ResponEliminaUna atra opció molt saborosa és coneixer els establiments de plats cuinats, sempre són un bon recurs per a una mestressa de casa!!
Thera la cuina és el meu repte actual!no em rendiré tan aviat!Ara lo del curset potser m'ho penso...
ResponEliminaVinga Minnie!
ResponEliminaA veure si d'aquí a uns dies t'obrim la nevera i la tens plena de precuinats!;P
(La mateixa amiga d'abans)
A que no!
ResponEliminaPer cert potser que donis una pista de qui ets,no?;P
Carai,això està bé.
ResponEliminaHi ha receptes molt sencilles per a "solteros,divorciados y malcomidos" com diu el gran Arguiñano,fins i tot un dia ens pots convidar a dinar a tots i així passar pàgina al teu fluix passat culinari.
A més com diu l´anònima ja tens una edat per saber-ne.
Salut
Peazo contador,no?
ResponEliminaSalut
Peazo contador pels que tinguin problemes de vista jejeje!
ResponEliminaPer cert com va el Tour, com va l'altre peazo Contador?
Això del meu fluix passat culinari m'ha tocat!em pensaré lo del convit!;P
Com diu una cançó del Arrebato, "búscate un hombre que te quiera, que te tenga llenita la nevera..." i tot solucionat!!!
ResponEliminaJeje,Salva bona ídea!però amb el tema de la nevera i l'alimentació vull ser autosuficient.Xula que és una!
ResponElimina