divendres, 10 de juliol del 2009
Fràgil
Aquell matí es va llevar molt d’hora, el despertador només havia servit per martiritzar-la un xic més amb el seu “tic tac” durant tota la nit. No es va sorprendre, sempre que dormia en aquella maleïda ciutat li passava el mateix. Per més temps que es passés fora , en qualsevol altra banda del món, tornava i es sentia igual: fràgil com una nina .
No sabia quan, però apareixerien els records o la gent que protagonitzaven els seus malsons i es tornaria a sentir feta miques.
Participació en el 116è concurs literari del bloc de Jesús Tibau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
moltíssimes gràcies per participar de nou
ResponEliminaEn un post d'aquest dissabte recolliré totes les participacions
Que maco!!!;)
ResponEliminagràcies Thera !una mica melodramàtic crec, però m'ha sortit així.
ResponEliminaMolt bonic!
ResponEliminaGràcies Marta.He visitat el teu bloc i m'ha agradat molt.
ResponElimina