dissabte, 22 de setembre de 2018

ELS SOMNIS NO CAUEN DEL CEL




Com em van recordar en un dels molts cursos de motivació als que he anat després del meu "crack del 2012", per més que vist des de la la vora del riu ens pot semblar que els ànecs avancen de manera tranquil·la i relaxada cap al seu destí, sota l'aigua mouen les potes frenèticament.

Nosaltres a vegades també agafem el ritme i lluitem amb empenta per aconseguir el que somiem però ai si perdem el ritme de pedalada!!!!llavors tot es fa feixuc comencem a deixar-nos dur per la corrent i si no estem pendents aviat no recordem ni a on volíem arribar i quins eren els nostres anhels...

Així és com em sento ara ...he aixecat els peus dels pedals, o he tret els rems de l'aigua i no trobo el moment ni la manera de tornar a dirigir-me al lloc on m'esperen els meus somnis.

Cap comentari:

Publica un comentari