Estava navegant per blocs quan no sé com he recordat Girona. He recordat els meus passejos pels carrers humits i a vegades un pèl foscos. He recordat anar-me parant davant d'aparadors i sentir una sensació que només puc descriure amb la paraula "màgia". Recordo una estranya sensació de felicitat que no tenia cap explicació, i alhora també recordo sentir-me lliure...
No sé perquè però ja no sento aquesta màgia i si la sento, perquè és tan fugaç que després ja ni la recordo?és el lloc? és el moment? sóc jo que em faig gran....
Em sap greu de sobte m'ha envaït un sentiment de nostàlgia i no sé perquè...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada