Doncs res millor per aprofitar el que ahir era el meu primer dia a l'atur (i amb aquest tema sí que "m'estreno" del tot !) que haver d'anar a declarar al jutjat sobre un conflicte en una empresa en la que havia treballat fa quatre anys i del qual no en vaig ser testimoni ni per casualitat!
I, aprofitant que era una jornada ja de per si bastant alegre, em vaig esperar més d'una hora per aconseguir que el jutge em fes jurar (no crec que em fes dir exactament aquesta paraula), que diria tota la veritat sobre un afer del què semblava que ni ell estava assabentat!
Sort que existeix la llei de la compensació divina i vaig rematar el dia anant a classe de cuina i aprenent com fer i després degustar una fideuada de peix i marisc que el nostre professor , Manel Molera, va explicar , com sempre amb la simpatia que el caracteritza!
I demà que???...doncs intentant redecorar aquesta , de moment, nova etapa!
Caram quina entrada! Ara no sé si plànyer-te per l'atur, o pel jutjat, o ... Sort!
ResponEliminaMinnie!! Segur que amb la panxa plena tot es veu d'un altre color!! Endavant les haches!
ResponEliminaHola noies!
ResponEliminaClidice l'afer del jutjat només ha estat perdre un matí ,el tema de l'atur ja es veurà com el portaré...piano piano!
Thera i tant que canvien les coses amb la panxa plena!hehehehe
Abraçades!
També estàs en aquesta llista de gent parada? quant ho sento.
ResponEliminaDigues que si amb la panxa plena les coses es veuen d'una altra manera.
Un petonet